No és nova la sospita de politització del poder judicial a Espanya, però en democràcia mai com ara havien sortit queixes i denúncies en aquest sentit. En el dia d'avui la denúncia ha pujat de grau, ja que els que la formulen són bona part dels mateixos jutges que integren el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), que és l'òrgan de govern dels jutges a Espanya. Això és molt greu per a la credibilitat de la Justícia.
La independència de la Justícia davant els altres poders de l'Estat –l'executiu i el legislatiu– és sempre condició necessària perquè existeixi democràcia real a un país. Per això creiem que és important que avui proposem la reflexió sobre aquesta qüestió.
La Vanguardia titula la notícia "Xoc al Poder Judicial per l'exclusió d'una jutgessa sobiranista". La minoria progressista del CGPJ denuncia "discriminació ideològica" i "desviació de poder" en l'elecció del president de l'Audiència de Barcelona.
El Consejo General del Poder Judicial va escollir dijous passat el magistrat Antonio Recio per a la presidència esmentada, per 10 vots a favor contra els 8 que va obtenir la magistrada Àngels Vivas. La votació va tenir tres abstencions. Els vocals progressistes del Consejo han presentat un vot particular al plenari de la institució, en el qual denuncien que la decisió presa suposa una discriminació "de gènere" i també "ideològica", ja que castigava la magistrada pel simple fet d'haver signat, en el seu dia, un manifest –juntament amb altres 33 jutges– a favor del dret a decidir que té Catalunya. Afirmaven: "Sostenim que els mèrits de la magistrada Àngels Vives són molt superiors i que, per tant, ella hauria d'haver estat l'escollida".
En un escrit de 26 pàgines, els vocals del Consell incideixen en la "discriminació ideològica" que va patir la magistrada, a pesar que la investigació del manifest pel dret a decidir va ser arxivat en no apreciar cap finalitat diferent que "traslladar als ciutadans una opinió sobre un tema d'interès jurídic i social".
Amb el seu vot particular, els vocals consideren que la no-designació de la magistrada Àngels Vives –que, segons afirmen, serà recorreguda al Suprem– "suposa una discriminació i una desviació de poder expressament proscrit per la Constitució". Aquests vocals al·leguen que hi ha diferències notables de mèrit entre un candidat i l'altre –enumeren, entre d'altres, el fet que la magistrada té el núm. 159 a l'escalafó judicial i el magistrat (al qual li han donat la plaça) té el 1.359. En definitiva, acusen de "sectarisme" el Consejo General del Poder Judicial".
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 8.- "Tota persona té dret a l'empara contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la Constitució o per la Llei".
Article 10.- "Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada amb justícia per un Tribunal Independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 408 del Compendi.- "El Magisteri reconeix la validesa del principi relatiu a la divisió dels poders en un Estat. És preferible que tot poder estigui equilibrat per altres poders i per altres esferes de competència, que el mantinguin en el seu límit just. Aquest és el principi de l'Estat de dret, en el qual és sobirana la llei, i no la voluntat arbitrària dels homes".
Radar Social, 5 d'abril de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.